Documents de l'any 1159 esmenten «Villa venuto». Un segle després figura com a "Villavenduti".
Aquest topònim provenia del verb «vendre»; així ens fa pensar que la vila fou venuda en els seus orígens. Hi ha qui opina que pot derivar d'un altre verb: "venir", que indicaria aleshores "vila del nou-vingut". L'historiador gironí Mn. Constans creu que es refereix al nom del primer colonitzador que arribà al llogarret. Es desconeix la data de la seva fundació, però és probable que ja existís en el segle X.
L'any 1159 hi ha noticia de la permuta d'una finca efectuada pels Canonges de Girona, que la posseïen. Els delmes de Vilavenut eren percebuts per la Cúria gironina. Un document datat el 1298, que Mn. Josep Costa, antic rector de la parròquia, trobà a l'arxiu parroquial, fa esment d'una deixa de mitja lliura de cera que Pere Batlle, atorgà amb caràcter perpetu, cada any, per a l'altar de la Mare de Déu. l el 1306 hi ha constància que el Mas Batlle d'Ollers pagava "mitja copa d'oli cada any per Nadal a la parròquia de Vilavenut".
D'ençà de l'any 1532 que es venera la relíquia de la Santa Espina (una de la corona de Crist) que, segons la versió popular, portà de Terra Santa en tornant de les Creuades un frare de l'hipotètic convent benedictí de l'existència del qual cap prova no hi ha. La veneració a la Santa Espina és notòria la devoció dels comarcans no decau malgrat els corrents materialistes de la nostra època. EI reliquiari, que data del 1869, fou sufragat per Joan Muntaner, prior de Sant Bartomeu de Torres. Es va salvar durant els aldarulls del 1936 gràcies al rector de Vilavenut, Mn. Costa, i al batlle de Fontcoberta.
Al veïnat de Sant Bartomeu de Torres hi ha una esglesiola que té totes les característiques del romànic.
Sembla que a la contrada va haver-hi una masia fortificada pertanyent al senyor del terme, Guillem de Torres, al qual Pere Galceran de Cartellà, abans de marxar a la batalla de les Navas de Tolosa, repartí els delmes que rebia de Fontcoberta entre els diversos nobles. No sabem la procedència certa de la Santa Espina, tot i que alguns li han vist una procedencia d'algun croat de St. Bartomeu de Torres.
Dedicada a Sant Sadurní. A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó.
Documentada l'any 1159, de l'època romànicaprimitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades de la fúria revolucionària el 1936 pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.
En aquesta església es pot veure encara un antic "rotllo", estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.
La relíquia de la Santa Espina que ja s'esmenta el 1532, es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col·locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri.
En les notes que deixa Mn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mn. Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats:
Explica una història bonica que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d'aquella època.
Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l'estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada. En el transcurs de la guerra el rector de Vilavenut va romandre amagat llarg temps.
També la revolta del 1936 fou desastrosa per a l'església de Vilavenut. Els revolucionaris devastaren l'església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, però s'endugué la relíquia i el reliquiari de plata antic.
Amb aquestes, les hordes iconoclastes comminaren la majordoma perquè en l'espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebreda. La donà al comitè, però gràcies a l'alcalde de Fontcoberta Joaquim Noguer, que en un descuit d'aquells va poder endur-se-la, la venerada relíquia fou salvada i tornada a la seva parròquia després de la guerra.
En la visita efectuada pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartaná, a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar la seva autenticitat. Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.
La esglèsia
Dedicada a Sant Sadurní. A la llinda de la porta hi ha la inscripció: "La iglesia fou reparada y lo campanar fou fet de nou. 1850". El campanar, de planta quadrada, és típicament barroc, acabat amb una balustrada i pilastres i una semiesfera. Aquesta balustrada sembla separar la part originària del cloquer de la que s'hi afegí en la data que s'indica a la portada, la qual és d'arc de punt rodó. A sobre, un rosetó.
Documentada l'any 1159, de l'època romànicaprimitiva es conserven els batents de la porta amb la ferramenta típica, i a l'interior, unes pintures neoclàssiques que foren salvades de la fúria revolucionària el 1936 pel rector i l'alcalde de Fontcoberta, ajudats d'alguns fidels de la parròquia.
En aquesta església es pot veure encara un antic "rotllo", estri que accionaven mitjançant una corda per fer repicar les campanes.
La relíquia de la Santa Espina que ja s'esmenta el 1532, es guardava dins un canó de plata que més tard, perquè fos més ben servada, es col·locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri.
En les notes que deixa Mn. Josep Costa es troba una dada relativa al trasllat de la relíquia a Vilavenut, que li referí verbalment Mn. Constans, el qual ho havia extret dels arxius consultats:
Explica una història bonica que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar voluntari a les Creuades esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma; pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Se suposa que també el reliquiari petit de plata, ja que per la seva antiguitat, fa pensar que data d'aquella època.
Es conta que durant la guerra dels francesos la relíquia fou amagada a l'estable dels bous de Can Molinot, i així pogué ésser salvada. En el transcurs de la guerra el rector de Vilavenut va romandre amagat llarg temps.
També la revolta del 1936 fou desastrosa per a l'església de Vilavenut. Els revolucionaris devastaren l'església i la rectoria, i el rector es va veure obligat, si volia salvar la vida, a amagar-se a Can Ginebreda, però s'endugué la relíquia i el reliquiari de plata antic.
Amb aquestes, les hordes iconoclastes comminaren la majordoma perquè en l'espai de dues hores els lliurés la relíquia i ella, espaordida, va anar a cercar-la a Can Ginebreda. La donà al comitè, però gràcies a l'alcalde de Fontcoberta Joaquim Noguer, que en un descuit d'aquells va poder endur-se-la, la venerada relíquia fou salvada i tornada a la seva parròquia després de la guerra.
En la visita efectuada pel bisbe de Girona, Dr. Josep Cartaná, a la parròquia el 10 de novembre de 1950, demanà al rector que portés la Santa Espina al bisbat per comprovar la seva autenticitat. Per decret episcopal de 2 de maig de 1951, declarava la legitimitat de la Santa Espina de Vilavenut per a posar-la a la veneració dels fidels en la seva església.
Festa de la Santa Espina a Vilavenut
Divendres de Cinquagesma. Després de l'ofici es fa la benedicció dels ulls amb la sagrada relíquia. D'ençà de la supressió de moltes festes populars, la celebració de les quals esqueia en dies feiners, l'endemà de la Santa Espina es commemora la festivitat de Sant Antoni Abat, patró de la pagesia.
El patrocini de la Santa Espina per a les malalties de la vista ha estat motiu de gran fervor. Els fidels han implorat tothora la seva protecció amb resultats positius. Moltes són les gràcies rebudes i a la parròquia havia existit un testimoni escrit que hi feia referència.
